Una gran descoberta: Camilleri
30 Octubre 2007 per lamerce
Fa cosa de mig any, em va caure a les mans un llibre d’Andrea Camilleri, nascut a Porto Empedocle el 6 de setembre de 1925. Fins a aquell moment no havia llegit res
d’aquest autor sicilià. I la veritat que el primer llibre que vaig tenir, me’l vaig llegir com si res. Era La paciència de l’aranya (La pazienza del ragno, 2004) publicat en català el 2006. El llibre és un nou cas de Montalbano (un comissari que deu el seu nom a Manuel Vázquez Montalbán). Ha escrit un seguit de novel·les històriques que tenen lloc a la Sicília de mitjan XIX i XX i d’altres novel·les negres on el seu protagonista és en Salvo Montalbano. El 1978 va publicar el seu primer llibre Il corso delle cose (El curs de les coses, 2000) però no fou fins l’any 1994 quan publicà La forma dell’acqua (La forma de l’aigua, 2002) el primer llibre de novel·la negra i amb el qual aconseguir la “fama”.
En les seves obres, Camilleri omple el text amb un lèxic molt ric ple de dialectalismes, d’aquesta manera fa un retrat ben viu de la societat siciliana.
Ara li toca el torn a Privo di titolo, 2005 (Sense títol, 2007). Una novel·la històrica. El 24 d’abril de 1921 un jove feixista mor i un socialista és pres acusat de l’assassinat del jove. A partir d’aquí s’inventen un “màrtir feixista” sicilià que serà recordat cada any. Algunes veus diuen que aquesta obra no és de les millors i que si abans no has llegit res de Camilleri no comencis per aquesta obra. Per mi és la segona. I sincerament, si aquesta novel·la no és tan bona com les altres i em té completament enganxada a les seves pàgines, no vull saber què em passarà amb la resta de llibres de l’autor sicilià.
mmm, ja tinc ganes d’introduir-me a l’univers camillierista…
ostres, mercè! no sabia que t’agradés camillieri!!!! la veritat és que jo en vaig ser molt fan durant una bona època!!!
el primer llibre que vaig llegir d’ell va ser “la concessió del telèfon”, una humorada que em va fer riure molt, moltíssim. segur que no és el millor que ha escrit, i sens dubte no es un llibre profund, però li tinc un carinyo increïble. així que si tens una tarda tonta, te’l recomano. a més, l’estil està molt currat, jo el vaig trobar bastant innovador.
sobre el montalbano… bueno, és el seu personatge més famós. en realitat, van adaptar les seves històries a la tele i tot. malgrat ser poli, és un tio simpàtic, i com a històries policíaques trobo que se surten bastant del comú. ara bé, a la biblioteca municipal de caldonazzo (el meu poble d’itàlia) en tenien tota la col·lecció i en vaig poder llegir històries literalment fins a la sacietat. sí, em va acabar cansant.
L’últim cop que vaig estar per les itàlies em vaig comprar d’ell “la presa di macallé”, una de les seves novel·les històriques, però fins ara m’ha fet mandra llegir-lo, de manera que no en puc dir res…
ja sé que dir-ho queda una mica snob, però crec que en el cas de camillieri val especialment la pena que qui pugui en llegeixi les versions originals; escriu en un italià farcit de sicilianismes simplement deliciós (per als que no som capaços de llegir una obra en sicilià, és clar). inevitablement, això es perd amb la traducció.
i bueno, per acabar (sí, ja sé que està quedant molt llarg), a qui li agradin les històries sobre la mafia siciliana (a mi em deu venir de família :-P) crec que no s’ha de perdre “il giorno della civetta” de sciascia. humor, misteri i màfia en 130 pàgines.
Bé, pensa que porto dos llibres i tampoc faré una marató de Camilleri en poques setmanes! Intentaré combinar-ho amb altres autors. Jo sóc del parer que si un autor t’agrada, cal llegir-lo en moderació! Sinó l’acabes avorrint…
Cert, ja vaig veure a algun lloc que poder llegir Camilleri en sicilià era molt millor! però vaja, considero que les traduccions són força bones. Evidentment en tota traducció és perd la millor part!