el primer llibre que vaig llegir d’ell va ser “la concessió del telèfon”, una humorada que em va fer riure molt, moltíssim. segur que no és el millor que ha escrit, i sens dubte no es un llibre profund, però li tinc un carinyo increïble. així que si tens una tarda tonta, te’l recomano. a més, l’estil està molt currat, jo el vaig trobar bastant innovador.

sobre el montalbano… bueno, és el seu personatge més famós. en realitat, van adaptar les seves històries a la tele i tot. malgrat ser poli, és un tio simpàtic, i com a històries policíaques trobo que se surten bastant del comú. ara bé, a la biblioteca municipal de caldonazzo (el meu poble d’itàlia) en tenien tota la col·lecció i en vaig poder llegir històries literalment fins a la sacietat. sí, em va acabar cansant.

L’últim cop que vaig estar per les itàlies em vaig comprar d’ell “la presa di macallé”, una de les seves novel·les històriques, però fins ara m’ha fet mandra llegir-lo, de manera que no en puc dir res…

ja sé que dir-ho queda una mica snob, però crec que en el cas de camillieri val especialment la pena que qui pugui en llegeixi les versions originals; escriu en un italià farcit de sicilianismes simplement deliciós (per als que no som capaços de llegir una obra en sicilià, és clar). inevitablement, això es perd amb la traducció.

i bueno, per acabar (sí, ja sé que està quedant molt llarg), a qui li agradin les històries sobre la mafia siciliana (a mi em deu venir de família :-P) crec que no s’ha de perdre “il giorno della civetta” de sciascia. humor, misteri i màfia en 130 pàgines.