Finalment vaig acabar el Sense títol de Camilleri. Una novel·la històrica que transcorre entre els anys 20 i 40 del passat segle. Gira entorn de dos fets: la mort accidental d’un jove feixista i la construcció d’una ciutat per Mussolini.
Les dues històries són una burla del sistema del moment. L’autor pretén, i ho aconsegueix, desmuntar “un monument de falsedat i d’agressiva propaganda”. La primera m’ha omplert de ràbia. La tergiversació de proves per culpar a un innocent i convertir el feixista mort en un màrtir. La segona m’ha fet riure.
Al llarg de les pàgines hi ha bons moments, passatges sencers per riure i passatges plens de burla que giren entorn de la mort del suposat màrtir i la construcció de Mussolinia.
És un nou retrat de la societat siciliana i de la pujada del feixisme amb Mussolini al capdavant a l’illa i a Itàlia.
Eiii!!
No faré cap comentari sobre el post, doncs no sóc cap entès en literatura ni res d’això. Però vaja, he descobert el teu bloc!! Enhorabona!
Ei, gràcies casteller!
casteller traidor, el bosc de viròs encara t’espera!