Memòria històrica selectiva

A Ripoll ha entrat la fal·lera per tirar a terra edificis “emblemàtics”. Fa uns mesos fou el torn dels habitatges de la colònia del Roig (fundada el 1890). Sí, el seu estat era pèssim. Però segurament no calia arribar tant lluny si s’haguessin pres mesures quan tocaven. Alguns diran que estava escrit: tres blocs edificats ben bé al costat de la carretera. Si es volen fer arribar quatre carrils, fan nosa. En aquest cas no importa la història. Tot quedarà en el record dels qui hi van viure i dels qui han vist amb el pas dels dies com aquests edificis es deterioraven, sense tenir l’oportunitat de servir novament. Un enderrocament justificat amb l’excusa que el seu estat pot ser un perill per la seguretat dels vianants i vehicles. I amb un afegitó: el seu estat és un impacte paisatgístic que cal eliminar si es vol millorar l’entrada sud de Ripoll. Els quatre carrils no són cap impacte…

I aquesta setmana és el torn de Cal Teyu, l’edifici més antic de la carretera de Barcelona, construït entre els anys 1890 i 1910. I n’estic segura que no serà l’últim… aquesta dèria ja l’han patit altres edificacions: Can Budallés (no havia de caure, però ha caigut), la Lira, elements del casc antic… Tinc la sensació que aquest Ajuntament (i els altres que ha tingut la vila) només veuen com a història tot el que sigui de fa més de quatre segles. Tots segueixen la mateixa línia: deshabitem, deixem que es malmeti, enderroquem i construïm alguna cosa que tingui poc a veure amb l’entorn.