Crits d’esglai

He tornat a mirar les audiències del Principat. M’he tornat a esglaiar. Un dia més Escenas de matrimonio és el programa més vist. He de reconèixer que més d’un dia l’he deixat quan buscava què feien a la graella televisiva. Suposo que més que res per fer temps mentre espero la sèrie que fan després o, potser, per intentar saber perquè “és tant bo”. Mai l’he acabat de veure del tot. O trec la veu, o canvio, o paro l’aparell. Intento fer el cor fort, però és impossible. No suporto aquest espai diari que cada vint-i-quatre hores s’endú la palma d’espectadors! Me la miro i penso: “Això pot agradar a algú?”. Trobo que és rància i casposa, típica d’aquest humor antiquat del senyor Moreno que mai he suportat. Les baralles constants entre les parelles. Com si compartir la teva vida, el teu espai amb algú fos una obligació ben desagradable. El sol fet de ser dona ja vol dir que has de conviure la resta de la teva vida amb un home que no fa res a casa, que seu al sofà i mira el futbol, que pensa en jovenetes de bon veure. I el sol fet d’haver nascut home, ja vol dir que has de ser brut, sortir de festa cada dia amb els amics, metre la teva dona t’espera a casa…

En aquestes escenes no hi tenen cabuda altres situacions igual de reals: una dona que viu amb una dona, un home que viu amb un home, l’home que planxa mentre la dona fa el sopar, la parella (sigui com sigui) que s’ho passa bé junta, que per ella no és cap obligació haver d’estar amb algú. I, per mi, és trist veure que fan gràcia els crits, els insults, les situacions que hauríem d’intentar evitar. O almenys fer els possibles perquè no tinguessin el seu espai en un horari de protecció als menors.

No aguanto més de dos minuts mirant les coces al cul que es claven, escoltant uns diàlegs més que sentits i passats, sense cap mena de contingut. És un atac a la vida familiar, ple de tots aquests estereotips negatius de les dones, però també dels homes. Tot i que si ho mirem, ens adonem que en la majoria d’escenes són les dones qui posen pals a la relació: se’ns pinta com unes bruixes que volem que l’home estigui en tot moment als nostres peus. Som unes manipuladores. Ells responen amb grolleries. Està ple de males paraules -entenc amb males paraules ‘violència verbal’-. És un seguit de menyspreu cap a qualsevol persona.