La mainadera de sempre

Fa dies que penso en obrir una categoria de sèries. Sí, ja sé que és una cosa molt comuna en altres blocs, però és que la proposta sempre m’ha captivat: parlar de les sèries que veia fa molt de temps i que no em faria res tornar-les a veure: Allo, Allo (per mi la millor!) o l’Hotel Fawlty. De més gran havia vist una d’uns adolescents. Cada episodi estava explicat per un dels joves del grup (sé que la fan, diria que els caps de setmana, però no sé exactament quan!). I també recordo, entre unes quantes més, la tata Fran Fine.

Bé, segurament la recordo, perquè fa un parell de dissabtes que l’he vista… És una sèrie normal: una noia que ven cosmètics porta a porta i acaba de mainadera a casa d’un ric i conegut productor de teatre. Sí, s’acaben enamorant. Poc original… Pel que fa a l’argument és senzill, no té res, sense un contingut “interessant” La sèrie en si és més aviat “cutre” però té alguna cosa que enganxa. Per mi no és la típica sèrie d’humor. I tot s’ha de dir, que no ric amb molta facilitat!

La tata és una dona que sol vestir espantosament; sense vergonya ni complexos, allò que pensa ho diu. No es talla ni un pèl. I segurament és això el que m’atreu. Igual que el majordom: ell fa bé la seva feina, però no té pèls a la llengua. A part, les seves orelles estan al cas de tot el que passa, no se’n perd ni una. Sap estar al lloc en el moment més oportú. Els fills per ser uns mal criats i haver-ho tingut tot a la vida, crec que encara són prou agradables. De fet, no els recordo gaire: la gran, una adolescent; el mitjà, un nen ple de complexos; la petita una mimada. El pitjor, el senyor de la casa. Home atractiu, vidu, ocupat en la seva feina que no veu més enllà. Per molt que li diguin les coses, ell no les entén. Viu en el seu món paral·lel i de tant en tant posa un peu a terra, però de seguida el torna a alçar en veure el que està passant.

En resum, una mainadera que no té res a veure (ni a envejar) a la famosa nanny de TV3.