Avui és un dia trist. No sé si ho fa el cel, el fred i els núvols baixos que fins a quarts d’onze encara envoltaven Ripoll. O si tot això ajuda al meu estat d’ànim: avui em costa somriure. Sobretot després de veure que he suspès una segona redacció d’anglès… Si no aprovo el test que vaig entregar ahir, ja no tindré molta cosa a fer; a part de tornar a pagar els crèdits. 
És un dia d’aquells que no em faria res passar-me’l al sofà i menjar pipes. Poca cosa més. Bé, tenir entre les mans un bon llibre per fer més ràpid el pas dels minuts! (i si pot ser, que no fos en anglès!!). Però d’aquí un quart d’hora he de fer camí cap a la botigueta i no si val quedar-se a casa. Si entra algú fer uns dels millors somriures, com si no em passés res, com si els núvols i el fred haguessin deixat pas a un dia càlid i clar. Hauré de canviar el sofà per un tamboret, em quedaré sense les pipes, però per sort puc mantenir el llibre!
ànims, boniqueta, no pots deixar que una assignatura de no res t’amargui el dia!!!
en els dies grisos quedar-se al sofà menjant pipes només serveix per recrear-se en el propi agobio; molt millor anar cap a la botigueta i fer un bon somriure a la gent! encara que faci mandra…
vinga, que vagi bé la tarda,
Per sort, la tarda ha estat més distreta i m’he animat una miqueta!