Fora la crosta

L’edició d’avui dia 4 de desembre de El Periodico ens ofereix una “magnífica” entrevista a en Joan Ferran. El títol ja ho diu tot “Cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV-3 la crosta nacionalista”. Sí. Ho heu llegit bé. Aquesta entrevista és fruit d’uns comentaris que fa un parell de dies va fer al Parlament. Acusava que TV3, la nostra, “és la televisió pública més antigovernamental d’Espanya”. Només estic d’acord en una cosa de les que diu que hauria de ser “neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista”. Bé, de fet, això ho hauria de ser qualsevol televisió, ràdio, mitjà d’internet o diari públic. Per ell la principal causa del problema (és a dir del nacionalisme) és els anys que va governar en Pujol. Com que les emissores són la seva creació, durant tot aquest temps han adquirits els tics d’un govern convergent. Es queixa que els “gurus mediàtics” els trobem als programes de màxima audiència. Potser aquests gurus, com ell els anomena, han aconseguit ser màxima audiència. Vull dir, no és que algú els hagi col·locat en les hores més vistes o escoltades, sinó que ells i elles han aconseguit augmentar l’audiència.

Les conclusions que en podem treure és que no li va agradar el reportatge sobre Terra Lliure, els “Afers exteriors” perquè en Miquel Calçada a tot arreu recorda que és català (independentista), que no s’ha de dir “Estat espanyol” sinó “Espanya”, i afegeix “Això per no parlar del mapa del temps, en què és senzill saber si plourà a Alacant, cosa que trobo perfecte, però difícil saber si lluirà el sol a Fraga, a 30 quilòmetres de Lleida, o a Madrid, a una hora de vol de Barcelona”. Em sorprèn i molt que digui això, si precisament quan sento que diuen Estat espanyol, País Valencià sempre faig el mateix comentari “Què han dit! Ja els deixen?” O aquesta mania que hi ha en dir “el territori de parla catalana”. Països Catalans. Ho escric, ho dic en veu alta i no em cau el cel al damunt.

De fet és curiós. Ell troba que els canals públics del Principat són nacionalistes i jo no ho trobo pas. Si han de ser plurals s’ha de donar veu a tothom i, precisament hi ha un sector de la societat, per exemple diré l’esquerra independentista (la de sempre i no la branca d’ERC) que si surt és per veure’s perjudicada, plena de crítiques. No veig aquesta pluralitat, neutralitat i objectivitat per enlloc. Com tampoc l’he vista en les informacions sobre el referèndum a Veneçuela, ni a Rússia.