Sí, ahir a la nit vam tenir un petit problema a casa, ja ens ha passat altres vegades. El barret de la xemeneia s’ha anat tapant de mica en mica, fins que ahir no va poder aguantar més la pressió. Era un quart de deu tocat. Estava a punt de sopar amb la meva mare. El meu pare ja estava al llit i la meva àvia també. L’Arnau havia d’arribar. De cop, vaig començar a sentir un soroll poc habitual, però que ja havia sentit altres vegades. Una espècie de uuuuu uuuuu. Les primeres paraules que em van sortir foren: “Collons! S’ha encès la xemeneia!”. Sí. El meu pare es va llevar. Vam esperar que s’apagués el barret. Com d’altres vegades hem fet; aquesta amb uns anys més que pesen sobre el meu pare i que l’opció d’enfilar-nos nosaltres al teulat ja la vam eliminar de seguida. Però la resta de xemeneia continuava cremant. Vam trucar als bombers. També ens va venir la Manoli que va veure el fum i ja va intuir què passava. Per sort, a un quart d’una ja ens posàvem al llit, amb l’aigua recollida i la pols per netejar. Tot avui que sento la mateixa olor de sutge cremada.
Tenim la xemeneia ben esquerdada, ens hem quedat sense barret i del teulat al lloc del barret no hi ha res. Ha caigut. Ara cal tapar el forat i esperar que ens vinguin llauners, paletes i el de les xemeneies i llars de foc. Se’ns ha acabat l’escalforeta del foc per uns dies, segurament, amb sort, un parell de mesos. Ja de pas, hem dit de refer l’estructura de la llar. Hauré de dir adéu a un foc a terra que m’ha acompanyat des de sempre, amb la tristesa que això significa. Hauré de dir adéu a una campana amb les quatre barres que va pintar el meu avi. Només quedaran els records d’aquest tros tant entranyable.
ostres, vaia, em sap greu…
tu que li havies dedicat un post no fa gaire…
si et serveix, a casa meva ens va passar el mateix, un cop… havia sigut un hivern especialment calurós, i no havíem encès el foc. però va arribar nadal, havia de venir tota la família, la taula ben parada, la meva iaia que havia preparat l’escudella… i als meus pares els va semblar que quedaria la mar de bé encendre el foc… i això, que es va encendre la xemeneia! és el merder més gran que hagi vist en ma vida! el dia de nadal! tota la casa plena de bombers! aigua rajant per tot arreu, el menjador inundat! un xou dels grossos! en realitat, no puc recordar-ho sense posar-me a riure… o:-) clar que crec que la destrossa no va ser tan gran com en el vostre cas… :-/
vinga, no et desanimis, ja veuràs com ben aviat tornareu a tenir la llar de foc arreglada!
Sí, sí, jo que li vaig dedicar un post… amb tot el que significa!
Quin nadal! Ostres, per sort no teníem cap dinar o sopar d’aquest estil! Ben aviat la tindrem, però abans de dos mesos ho dubto…
Mentrestant, sempre pots tindre alguna espelmeta encesa. Jo en tinc al pis, i quan vull tindre la companyia del foc, me n’encenc…. D’acord, no és el mateix, però…
Bé… provaré l’espelma, però crec que no m’escalfi gaire… :p
no, segur que no escalfa, però tampoc no és cap bestiesa… bé, a mi al principi m’ho va semblar una mica, però ben mirat, no ho és. el fet és que la presència del foc reconforta, encara que sigui petitó en una espelma.
quan vivia a casa els papis passava moltes estones mirant el foc. a vegades hi tirava papers recargolats o llenya prima per veure com el foc s’anava fent amb ells. o mirava com el foc llepava els tions grossos, i mica en mica s’anaven consumint. la llar de foc dels meus pares té un padrís just davant, em pregunto quantes hores hi dec haver passat!
bé, en realitat quan vaig a veure’ls i tenen el foc encès també em passo bones estones embaucada mirant-me’l. llàstima que des que van posar calefacció ja no l’encenen gairebé mai!
i suposo que la fascinació pel foc no és només cosa meva, deu ser bastant comú entre els humans, de moment que tenim tantes tradicions (i rituals?) relacionats amb el foc!
i el foc de les espelmes, doncs no deixa de ser foc. ara mateix estava pensant que quan hi ha una taula parada amb força gent i espelmes… sempre hi ha qui acaba jugant amb el foc, no?
i sí, ara que visc en una casa sense llar de foc, jo també tinc el pis ple d’espelmes XD
És cert. La nostra cultura tendeix a veure en el foc alguna cosa, a venerar-lo com un “déu”. Crec que un dia en parlava amb tu, Carme, no sé si era una nit de sant Joan a Sants. Comentàvem que els catalans estem lligats a moltes tradicions on les flames hi són presents. Tot venia, perquè dèiem què deuen pensar la gent d’altres tradicions i cultures quan ens veuen en un correfoc… “Estan bojos aquests catalans!”.