A Vilaweb, ahir van publicar una notícia sobre en què destinarà una part de diners… “El govern català negociarà una despesa de dotze milions en llicències de Microsoft durant quatre anys”. És a dir, que destinarà uns quants diners en pagar a Microsoft, quan les llicències són per programari d’ofimàtica. No és per un programa concret de gestió, sinó, entenc, per tenir programes per escriure, calcular, fer presentacions… Uns programes que existeixen en programari lliure i que són gratuïts!
Encara m’escandalitzo quan penso i veig que les empreses (i en aquest cas l’administració pública) destina tants diners en comprar llicències quan aquestes llicències tenen el seu equivalent en gratuït i lliure. En el fons serien més econòmiques: com a molt, hauríem de pagar la formació al personal treballador. Una formació que ja es deu pagar de tant en tant per les diferents actualitzacions.
No comentaré més el tema, perquè és sempre igual. Ens entestem a pagar quan gratuïtament ho podem tenir. Això em recorda una campanya que vam fer la CEPC de la UB. Per sort no va funcionar! ;-). Ens queixàvem dels preus abusius dels dossiers que ens feien comprar. De fet, pagàvem una matricula a principi de curs. Entenc que tot el material addicional hauria de ser un “regal” per part de la universitat. I no és així. La campanya tractava que els estudiants ens demanessin els dossiers. Nosaltres els compràvem, els fotocopiàvem i els donàvem a l’estudiant que ens l’havia demanat. Una gran idea, però la gent tenia por. Potser pensaven que els enganyaríem, que no hi hauria dossier.
Van preferir pagar. Passa el mateix amb les llicències de Microsoft…
