El record de la nit màgica
7 Gener 2008 per lamerce
Més d’una vegada en parlar amb la gent de fora la vila (de Barcelona, sobretot) de com és la cavalcada de Reis a Ripoll, fan cara de sorpresos. No entenen certes coses. I jo faig la mateixa cara quan m’expliquen com és la que han viscut des de petits. A Ripoll sempre els hem esperat amb un fanalet. Un fanalet de paper amb una espelma a dins. Els més moderns, ja duen una bombeta. Tot i que per preferir, amb quedo amb els que he vist sempre: els de l’espelma! Més d’un pensarà que el fanalet s’acaba cremant. És cert, bé, alguna vegada de petita m’havia passat i recordo veure com els pares i les mares xafaven a corre-cuita els que s’havien encès. També he de reconèixer que els fanals en sí no són gaire bonics. Però quan el cel ja és fosc, veure tot de llums que marquen el camí de pas a les carrosses és realment màgic. Això ho veig ara, perquè quan era petita prou feina tenia a mirar els Reis com passaven! Amb la cara d’innocència dels més petits en aquests moments. Realment és una nit màgica!
A la vila, també cantem una cançó, tota l’estona. Des del moment que entren per la carretera de Barcelona fins que arriben a la plaça de l’Ajuntament. Això també sorprèn! I jo que no entenc una cavalcada sense cançó! La lletra és així:
Els reis arriben,
de la Mallorca,
de la cua torta.
Els reis de l’Orient,
porten coses per tota la gent.
Sí fillet, no fillet,
coca blanca, coca blanca.
Sí fillet, no fillet,
coca blanca i turronet!
Bé, la lletra no té cap sentit! Ja ho sé! Però mira… Si algú pot fer una aportació d’on ve, serà benvinguda!
Un altre tret és l’entrega de la carta. Un o dos dies abans ens visiten els patges reals. Qui vulgui donar la carta al patge ho pot fer, però també personalment a en Baltasar, en Melcior i en Gaspar. Una vegada acabada la cavalcada, podem donar la carta en mà als mateixos reis. Ja us podeu imaginar què significa això pels menuts. Si els fanals ja converteixen la nit en màgica, poder tocar els reis, estar al seu costat i que a sobre et diguin pel nom…
Aquests són els Reis que recordo, els de la meva vila!
A continuació us deixo un vídeo d’aquesta última cavalcada, feta per l’Arnau.
Què boniques i què interessants són les tradicions de Nadal! M’ha entrat curiositat tant pel que fa a la cançó (tant de bo es pogués sentir la tonada per internet!) com pel que fa a l’origen de la lletra. Em fa especialment gràcia que es faci referència a Mallorca. Ha ha!
Com han anat els reis?
Petonets!
Marta
Hola com et va tot, sóc en Gerard de Sant Celoni, els reis mags per aquí són més o menys el mateix, però el que més he trobat a faltar aquest any són els fanalets, en tot el seguici reial, no vaig distingir ni un sol fanalet n’hi tan sols de moderns.
M’agradaria pensar que es que la gent està conscienciada dels efectes del canvi climàtic i que cal lluitar-hi, però hem temo molt que no es així.
una abraçada i fins aviat, records a ja saps qui
Preciosa aquesta lletra que transcrius.
A Blanes també he trobat a faltar fanalets d’espelma. N’he vist aquest any alguns (pocs) amb bombeta i una pila elèctrica al mànec.
En el meu cas no recordo que cantèssim al carrer cap cançò… però crec que la lletra de la teva no m’és del tot desconeguda.
Quina sort que teniu! A Sabadell, la passada dels reis és més aviat fluixeta… De petita anàvem a veures els de Vic, amb els meus avis, i en tinc un record molt dolç…
Bon any nou!
Marta, l’any que ve si vols vens a Ripoll i així fem de “tietes” a l’Alzira i l’Eulàlia!
Jordi i Gemma, suposo que el fet de ser una vila relativament petita, que ens coneguem gairebé tots ajuda a fer una festa més maca i a mantenir les tradicions. El pas dels fanalets que van amb espelma als de les bombetes, crec que és un fet més de comoditat i tranquil•litat. Toques un botonet i s’il•lumina. En canvi, si has d’encendre l’espelma, te la jugues a tirar el fanalet a terra i xafar-lo fins que no hi hagi flama…
Gerard, a veure si és veritat que hi ha menys fanals perquè la gent està conscienciada! Ara, ens podríem conscienciar més tots amb tota la despesa que signifiquen les festes nadalenques!
No sé quin és l’origen de la cançó ni de quina època és, però segur que a finals del segle XIX ja es cantava, perquè el meu avi (que va néixer el 189
ja la cantava quan era petit. Per cert, diria que les meves filles eren les úniques de tota la plaça St Eudald que portaven el fanalet antic amb l’espelma, sort que no se’ns va cremar!