Retrets sense propostes
2 Març 2008 per lamerce
Portem uns quants dies de campanya, i encara ens en queden cinc. Tinc clar que no votaré. Però per curiositat he intentat escoltar una mica el missatge polític, el contingut de les seves paraules. A hores d’ara, encara no he sentit ni una proposta. Crítiques i més crítiques. Els espots electorals es basen en treure els plats bruts dels altres. Vota tal, per no votar l’altre; o aquest o aquest, tu tries. Penseu en el vot útil, no voteu partits petits, que no trauran res, és llançar el vot. Són algunes de les perles que llencen per enganyar el poble.
Els PSOE demana el no vot pel PP: anem tots a votar amb la il·lusió de la primera vegada; el PP fa el mateix pel PSOE; el PSC només treu imatges dels dirigents del PP negant: clar, perquè amb ells serem optimistes; CiU, amb un “magnífic” lema retreu que el PSOE ha dut el Principat a la perdició; d’ERC ens queda clar que queda menys per la independència (Països Catalans sencers? Lligats a una economia capitalista? A la destrucció del territori?) ICV parla d’idees justes, clares i valentes (encara no conec cap proposta seva…). I el mateix passa amb la resta de partits dels Països Catalans que el proper 9 de març es juguen una bona cadira i un bon sou. No hi ha idees? Ens venen el pitjor dels rivals i encara ens volen fer passar per les urnes amb el missatge que són els únics “bons” (deixem-ho en no tant dolents!). Però sense conèixer què pensen, què volen, què faran.
Retrets i més retrets. Senyors, tothom s’ha equivocat alguna vegada! Tothom ha mentit alguna vegada. Tothom ha enganyat alguna vegada… Però sembla que no, que només es veu què han fet “malament” els altres i mai què han fet ells. Tothom ha estat en algun govern o altre. I tothom ha fet el que no volia fer, o el que deia que no ferien. Així de pas, uns vots a la butxaca, i amb sort d’aquí quatre anys ningú se’n recorda. Algunes propostes que semblen ben atractives i, la resposta és, per què no s’ha dut a terme abans? Potser s’hi ha pensat ara, de cop i volta, just ara que s’hi juguem la poltrona. I què s’ha fet durant quatre anys? Enlloc de construir, destruïm. Jo no veig el seu present ni el seu futur…
