Resisteixes?
15 Març 2008 per lamerce
Ens vam intercanviar quatre frases insubstancials, de les que es diuen per restablir el contacte quan ha passat massa temps; d’aquelles que es pronuncien per tornar a crear es coordenades d’un territori que s’ha tornat desconegut.
I va ser igual d’insubstancialment com li vaig demanar per la seva dona –jo no la coneixia, només sabia que s’havia casat feia sis o set anys, a Roma, amb una companya de feina– amb la pregunta tòpica i banal que es fa en aquests casos i en aquesta edat [els 40]:
- I tu, ja t’has separat o encara resisteixes?
Mentre la pronunciava vaig sentir una capa de glaç que ens cobria. Abans que l’Emilio contestés, abans i tot de dir aquelles quatre paraules que ara ja no podia retirar.
- La Lucia es va morir.
A ulls clucs, Gianrico Carofiglio. Edicions 62, El Balancí.

òstia!
És el que vaig dir en llegir-ho!