Riure
19 Març 2008 per lamerce
Aquest matí he mig preparat la bossa per anar cap a Sicília (més ben dit he comprovat si havia de comprar alguna cosa urgent). Efectivament, he pensat que la tarda la destinaria a fer les compres que toquen i de pas duria les ulleres a l’òptica que fa massa temps que em ballen soles. I abans que es trenqui el vidre…
Entro a l’òptica (amb tot els encàrrecs per fer), els explico que vull. Em deixen sense ulleres, amb les meves 6 diòptries (6 a cada ull, que quedi clar). Al cap d’una estona torna la dependenta.
- S’ha trencat el vidre.
- Com? S’ha trencat el vidre? [la meva cara mostrava que no entenia gaire què m’estava dient].
- Sí, sí. Trencat. Jo, escalfava, però no gaire, perquè hi ha vidres que… No ho entenc! No sé què dir! Ai!
Jo he continuat amb la cara de “quècollonshanfet?!?!”. Però m’ho he agafat bé. Molt bé, de fet. Fins fa poca estona només reia: “vidre nou i sense pagar!”. L’únic consol…
La resta d’encàrrecs sense ulleres, amb les meves 12 diòptries anava ben cofada pel carres. O sigui, si algun conegut o coneguda, amic o amiga m’ha vist i no li he dit absolutament res, disculpes. Però no m’hi veia…
Per sort, a casa, tenia unes segones ulleres i un munt de lents de contacte. L’estat de semiceguesa ha durat poc i podré contemplar Sicília sense problemes!
