Una de les coses que em feia més il·lusió visitar era Noto. Però sobretot el seu duomo i la seva cúpula. El 1996, la ciutat va patir un important terratrèmol que enderrocà part de la cúpula de la catedral de San Nicolò. Noto és una ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, però no se n’havien preocupat abans. Fins que mitja cúpula del duomo quedà a terra. Va ser a partir d’aquell moment que els ciutadans i les administracions van valorar tot el que tenien.
La famosa cúpula estigué uns quants anys a terra. Les imatges que havíem vist abans d’anar-hi m’havien captivat. En certa manera, tenia una “il·lusió” per veure-ho, per poder contemplar el cel des de dins la catedral.
Però la nostra sorpresa fou una altra. Després de sopar férem una volta pel corso Vittorio Emmanuele direcció la Porta Reale. Arribem a la Piazza Municipio, podem veure la catedral esvelta que ens observa des de dalt, amb aire de majestuositat. Al fons la cúpula. Els ulls la volten, esperen trobar el cràter. No hi és. Finalment, cap al 2004, l’administració i la Unió Europea acabaren les obres de restauració.
Una mica més d’història
El passat de les poblacions sicilianes està marcat pel dolor. Un dolor provocat pels homes, però també per la natura. Els volcans i els terratrèmols són el pa de cada dia. L’actual Noto és relativament jove. El 1693 un terratrèmol, més ben dit: el terratrèmol, va ensorrar la ciutat. Un noble, Giovanni Battista Landolina encarregà a Rosario Gagliardi -arquitecte local i amb influència de Borromini- el projecte d’una nova ciutat. La nova Noto es va construir a 9 quilòmetres de l’antiga.
L’espectacularitat i majestuositat de Noto varen fer que entre els anys 1837 i 1865 desbanqués la capitalitat a Siracussa, ja que havia participat en les revoltes contràries als Borbons.
