Agraïment i psicologia (de gats)

No entenc la psicologia dels gats, però es veu que quan et porten les seves preses vol dir que estan contents. És un trofeu que fan, un trofeu en senyal d’agraïment. A casa, sempre n’hem tingut de gats, alguns ens entraven alguna de les seves caces, però pocs. De fet, potser en recordo dos. Però ara la cosa és diferent.

Cap a l’estiu passat, ens van deixar davant de casa quatre gats (dues gatetes i dos gatets) amb la mare. De mica en mica van decidir que hi estaven molt bé, i que es quedarien aquí, amb nosaltres. La veritat és que han sortit prou espavilats.

En tenim un, en Grisor, el meu preferit, que deu estar molt agraït, segons la “psicologia de gats”, de fet, pel meu gust massa agraït amb nosaltres. Cada dia ens sorprèn amb una presa nova. Avui ens ha introduït a casa una sargantana viva i una rata (una rata que per sort era morta). Sí. És així de generós. Ens ofereix el que li costa uns quants salts, unes quantes carreres, uns moments de concentració per saltar sobre la presa. De fet, avui no és el primer dia que ens entra alguna bèstia: ahir un ocellet mort, l’altre dia una rata viva que l’haguéssiu vist com corria per l’eixida i la cuina! (per sort va poder anar cap al carrer aviat, dos minuts a casa); sargantanes a dojo i, el gran trofeu: una serp i viva! Per sort, estava mig estabornida i no tingué temps de recórrer el terra de casa!

Sí, el gat caçador ens fa aquests magnífics presents. I jo he decidit dedicar-li aquest post. I d’aquesta manera, potser algú ens donarà alguna solució perquè no ens estigui tant agraït!