La tenim aquí. Finalment. Semblava que no arribaria mai, semblava que seria mig dia, però no. Ja portem dos dies de pluja. Para unes hores, cap a la tarda, però hi torna en fer-se fosc. Així, fins a quarts de cinc de la següent tarda. El verd es vesteix amb la seva millor gala per donar la benvinguda a la pluja; fa goig. La terra es perfuma, desprèn una olor agradable. La terra humida. Continuen vestides i perfumades.
Fins a la propera. Fins que els llamps i els trons obren el camí. Entra el vent, tot enfadat. Vestit de guerra. Bufa i bufa. No ve sol. L’acompanya la seva amiga calamarsa, tota tímida. Cau tota petita plena amb força. Els llamps i els trons.
Ho han aconseguit. La pluja recula: deixa pas als primers raigs de sol del dia.
Un post molt bonic, tant pel que diu, com pel com ho diu.
Tot un honor per part teva!
Per cert, el 29 a les 6 de la tarda et va bé quedar amb la Carme i amb mi?
Ja li comentí a la Carme que en principi sí, però que ara no ho podia assegurar. Esperem doncs que la cosa rutlli
Uuuue! Ai, quina il·lusió de veure’t!
Una imatge impressionant! És on vius? Quina sort!
Sí! és on visc! i uns metres més lluny d’on he fet la foto, ens hi faran una carretera. De moment de dos carrils…
I a això li’n diuen progrès… el món a l’inrevès!