Si us plau, en la meva llengua!
20 Abril 2008 per lamerce
L’últim post de la Carme sobre els corsos i els taillefine m’ha recordat un fet d’aquesta setmana [recordar és un dir, perquè el tinc ben viu!]. Vaig entrar a una àrea comercial d’aquestes que hi ha de tot a Ripoll. Em faltaven sucs, així que em vaig dirigir cap als prestatges dels sucs envasats. Tinc la “meva” marca. En una etiqueta llegeixo “taronja rosa”, i penso que deu ser un suc d’aquestes taronges que de dins són ben vermelles [en castellà es diuen sanguineas, en català, sanguinàries?]. Tota contenta n’agafo dos envasos de vidre. Els pago i, una vegada a casa, els deso. Però me n’adono que no diu “taronja” sinó “toranja”… Em remiro l’envàs [tenia assumit que, per ser el suc d'aquestes taronges tant i tant bones que per aquí no en trobo, però que Sicília n'estava plena, el color del líquid era una mica clar; però és el que tenen els sucs artificials!]. Efectivament, la “meva” casa de sucs de fruita no s’ha dignat a etiquetar en català. Continua en castellà i portuguès.
[Ah! el suc és d'aranja! I, per cert, no m'agrada! De moment, ja he aconseguit fer-ne baixar un... ara falta l'altre!]
Les taronges aquestes vermelles es diuen sanguinelli, sanguines o de la sang, i crec que entre aquestes nomenclatures s’hi amaga alguna diferència de rojor -no sé si les sanguines són més roges que les de la sang-.
Ja podia haver pensat que coneixia una experta en taronges! Bé, intentaré esbrinar les diferències!
Jo sempre he sentit a parlar de taronges sanguines, però més que roses són vermelles o àdhuc liles.
Xavier, d’acord amb tu. Però ja sabem que sovint en etiquetar “ens inventem” les coses… Vaja, que potser quedar millor dir “rosa” que no pas “roig”!