Treballar i no aprendre res no produeix cap satisfacció.

Versamina, Primo Levi

L’Associació ARÇ reprèn la seva activitat amb una festa de retorn per a petits i grans al passeig del Mestre Guich de Ripoll el proper diumenge 6 de juliol de 4 a quarts de 9 del vespre.

• A primera hora de la tarda es donarà el tret de sortida de les activitats amb l’Espai Mainada -jocs de cucanya, un trencaclosques gegant dels Països Catalans i animació infantil-, una Fira d’Entitats i la possibilitat de conèixer i practicar les bitlles catalanes, un dels jocs tradicionals del nostre país.

• Més tard, serà el torn de berenar, amb xocolata desfeta, coca i embotits per a tothom. De manera paral·lela es realitzarà l’acte central de la tarda: la mostra de cultura popular del Ripollès amb la presència confirmada dels gegants i grallers de Ribes de Freser, Camprodon i Vilallonga de Ter, l’Esbart de Ribes de Freser, els Diables de Ripoll i la presència de la Colla Bastonera Quicó Sabaté de Sant Celoni (el Baix Montseny).

• Finalment, la festa de L’ARÇ RETORNA acabarà amb els parlaments de representació de l’associació que comptarà amb l’apadrinament de l’excoordinador nacional de la Unió de Pagesos i membre de l’Assemblea Pagesa Pep Riera. Finalment, concert del grup de folk Mantornà amb cançons del Ripollès i d’arreu dels Països Catalans.

• Al llarg de tota la tarda hi haurà servei de barra amb tastet de begudes de la terra i cervesa artesana. Així mateix, es podrà adquirir la samarreta de l’associació ARÇ.

L’associació ARÇ es defineix com un col·lectiu plural de persones del Ripollès que lluiten per una societat més justa, per la defensa del territori i uns Països Catalans lliures. En aquest sentit, algunes de les línies d’actuació són el foment de la cultura popular i la llengua dels Països Catalans, la recuperació de la memòria històrica, la solidaritat amb les lluites populars tant del nostre país com d’arreu del món i la defensa del territori. De fet, la primera activitat, més enllà de la presentació, serà una jornada de reflexió territorial que es realitzarà a Sant Joan de les Abadesses el proper dia 17 en col·laboració amb el Centre per a la Sostenibilitat Territorial i el Centre d’Educació Ambiental Alt Ter.

Quan tinc poques ganes de treballar, sovint m’agrada entrar a la viquipèdia i buscar articles. Avui he entrat a la italiana. M’agrada començar per un article i anar als enllaços. D’enllaç a enllaç he anat a parar a aquesta pàgina. Sí. Una entrada que parla del famós “Caganer” dels nostres pessebres!

Recomano tota l’explicació, però sobretot el requadre:

Con il caganer ha fatto la sua comparsa l’inevitabile Caganergate. Nel 2005 ha destato scalpore la decisione del consiglio comunale di Barcellona di commissionare una scena della nativitàcaganer. Tale decisione è parsa un tentativo di forzare la presunta campagna tesa a cancellare il linguaggio e l’identità catalana dalla faccia della Spagna. Gli amministratori locali si erano appellati, nel motivare la loro decisione, ad una legge che vieta il defecare e l’urinare in pubblico, cosicché il caganer non sarebbe stato - sotto questo aspetto - un buon esempio.

Sta di fatto che nel 2006, il caganer ha fatto la sua ricomparsa nel presepe cittadino, sistemato dignitosamente in un angolo, e in prossimità del letto (asciutto) di un fiume.

Fa poc que he rellegit un dels contes de Primo Levi, Els mnemagogs. Un vell doctor guarda en un armari tot de flascons. Cada un d’ells amb una olor diferent. Olors que recorden el seu passat. Aquells moments clau de la seva vida, bons i dolents. Sempre he pensat que les olors són els millors records. O simplement que retrobar una olor del passat evoca els millors records. Pel simple i senzill fet que les olors no les podem tenir quan les volem…

I el personatge del conte em fa enveja, de la bona. Poder obrir un potet, respirar i omplir-te d’una olor perduda, i amb ella, els records…

L’altre dia la Carme va penjar al seu bloc un vídeo dels Batasunnis, uns personatges de Vaya Semanita, per fer-nos una idea. Ella ja avisaven que enganxen. I després d’escoltar la cançó he clicat el primer enllaç relacionat amb el que he vist.

I l’he trobat encertat, sobretot el dia després que Rússia ha perdut; les televisions estatals i autonòmiques, diaris, i tothom s’ha omplert la boca d’aquest orgull tant ranci i caspós. Aquest orgull de “podemos, España”.

]]> http://lamerce.wordpress.com/2008/06/11/una-recomanacio-de-la-carme/feed/ lamerce http://lamerce.wordpress.com/2008/06/10/mes-dair-berlin/ http://lamerce.wordpress.com/2008/06/10/mes-dair-berlin/#comments Tue, 10 Jun 2008 17:04:32 +0000 lamerce http://lamerce.wordpress.com/?p=147

Fa pocs dies el senyor Joachim Hunold, director general de la companyia aèria Air Berlin, que opera als territoris de parla catalana, amb vols entre Alemanya i Palma, Barcelona, València o Eivissa, feia unes afirmacions a l’editorial de la revista Air Berlin magazine on deixava clar el seu menyspreu cap a la llengua catalana i cap als ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en negar-se a escoltar les recomanacions del Govern Balear demanant més presència del català a la seva empresa.

Air Berlin ha començat a rebre les primeres protestes, però el responsable de l’aerolínia a Espanya i Portugal, el senyor Álvaro Middelmann, ha reafirmat les declaracions de Hunold. Com que Air Berlin no rectifica, des de la Plataforma per la Llengua demanem la col•laboració de tothom perquè hi aporti la seva queixa i aconseguir que Air Berlin no només no insulti el nostre poble i la nostra llengua, sinó que tingui en compte el català com a llengua apta per al mercat.

Benvolgut senyor,

Les seves declaracions a l’editorial d’Air Berlin Magazine en contra de la llengua catalana m’han sobtat profundament. Alemanya és un país plenament democràtic i compromès amb el projecte europeu de la diversitat cultural i lingüística i amb els drets humans i la democràcia. Les empreses alemanyes busquen la màxima qualitat per satisfer el client. Per tant, sobta que Air Berlin s’oposi a aquests criteris. Si considera que el català no ha de ser emprat per la seva companyia, ¿què deu pensar sobre llengües molt menys parlades que el català com el danès, el finès o el noruec? ¿O és que el català, tot i tenir més parlants que aquestes llengües, no té la mateixa consideració?

Alemanya té i ha tingut una estreta relació amb la llengua catalana. Només dos exemples: en primer lloc és el país del món fora de l’àmbit lingüístic català on més universitats ensenyen la nostra llengua; i en segon lloc, el primer diccionari entre l’alemany i una altra llengua que no fos el llatí va ser el diccionari alemany-català, del segle XVI.

Amb el seu penós escrit, la companyia que vostè dirigeix demostra no tenir sensibilitat per la diversitat lingüística i cultural i menysprea els clients dels territoris de parla catalana i la seva llengua. És per tot això que li demano que no interposi les ideologies polítiques davant els interessos comercials i de responsabilitat social de la seva companyia. Així mateix li demano una rectificació i que a partir d’ara la seva empresa incorpori el català en la pàgina web (que es troba en llengües amb igual número de parlants o menys que el català, com el txec, el danès, el suec o el finès) i que el tingui en compte en la seva política d’empresa. Mentrestant, sàpiga que ha perdut un client.

Sehr geehrter Herr Hunold,

Ihre Erklärungen im Leitartikel des Air Berlin Magazins gegen die katalanische Sprache haben mich zutiefst überrascht. Deutschland ist ein demokratisches Land, das dem europäischen Projekt der kulturellen und sprachlichen Vielfalt sowie den Menschenrechten und der Demokratie verpflichtet ist. Deutsche Unternehmen bemühen sich, ihre Kunden durch höchste Qualität zufrieden zu stellen. Es überrascht daher, dass sich Air Berlin diesen Kriterien entgegen stellt. Wenn Sie der Meinung sind, dass das Katalanische nicht von Ihrem Unternehmen verwendet werden sollte, was denken Sie über Sprachen, die weniger Sprecher haben, wie beispielsweise das Dänische, Finnische oder Norwegische? Oder verdient das Katalanische, obwohl es mehr Sprecher hat als die zuvor genannten Sprachen, nicht denselben Respekt?

Deutschland hat schon immer eine enge Beziehung zur katalanischen Sprache gehabt. Nur zwei Beispiele: Es ist außerhalb des katalanischen Sprachraums das Land mit den meisten Universitäten auf der Welt, an denen unsere Sprache gelehrt wird. Sieht man von Deutsch-Lateinisch ab, war das erste deutsch-fremdsprachige Wörterbuch ein deutsch-katalanisches Wörterbuch aus dem 16. Jahrhundert.

Mit Ihrem Schreiben beweist das Unternehmen, das Sie leiten, einen Mangel an Sensibilität für die sprachliche und kulturelle Vielfalt und seine Geringschätzung der Kunden des katalanischen Sprachraums. Daher fordere ich Sie dazu auf, dass Sie politischen Ideologien keinen Vorrang vor den Geschäftsinteressen und der sozialen Verantwortung Ihres Unternehmens einräumen. Ich fordere Sie außerdem zu einer Kurskorrektur auf, und dazu, dass Ihr Unternehmen ab jetzt auch das Katalanische auf seiner Webseite (die in Sprachen verfügbar ist, die die gleiche oder eine geringere Anzahl Sprecher aufweisen als das Katalanische, z.B. das Tschechische, das Dänische, das Schwedische oder das Finnische) verwendet und in seiner Unternehmenspolitik berücksichtigt. Bis dies eintritt, haben Sie hiermit einen Kunden verloren.

Extret de la pàgina web de la Plataforma per la Llengua

Divendres matí vaig anar a l’oficina de treball de Ripoll. En arribar, em vaig trobar en una sala d’espera, un senyor, molt amable, em va preguntar quin tràmit havia de fer. Una vegada té la meva resposta em mana seure, em diu que vaig rere una senyora i m’he de dirigir cap a la porta de l’esquerra.

Tota obedient faig el que em diu. M’assec, m’espero. Miro el meu voltant. Llegeixo els cartells, els cursos per a desocupats, miro alguns dels fulletons, observo la vista des de la finestra. Finalment paro atenció en la resta de gent. Hi havia 6 persones més que s’esperaven per fer tràmits. Diferents edats, diferents cultures, diferents llengües, diferent manera de fer, diferent manera de vestir. Entra una nova persona. Podem continuar el joc. És diferent a la resta de persones que s’esperen, com les dues que ja han acabat els seus tràmits.

Remiro. En el fons totes aquestes persones no som tant diferents. Tenim una cosa en comú. Som dones.