Feed on
Entrades
Comentaris

Després d’uns dies sense actualitzar, amb moltes idees i poques ganes d’escriure-les, explicaré una mica com ens avança l’hort.

Amb l’Arnau i l’Àgata fem un curs d’horticultura ecològica a Olot. Tot no pot ser classe teòrica, així que un parell de cops a la setmana hem d’anar a veure el nostre hort: regar, treure les males herbes, acabar de plantar,… [la resta de dies toca a l'Àgata fer la feina]. Algú ja m’ha fet comentaris, pel curs i per l’hort: “Mira que tens terra a casa per anar-te’n a Olot a cuidar un hort!” o “Un curs d’horticultura? On s’és vist? Que no saps com es té un hort?”. Com ja vaig dir, sé com funciona un hort, però no sé [sabia] com associar els cultius per evitar plagues, què aplicar en cas de plagues [productes químics, no!]… un seguit de coses que amb anys d’experiència i de treball segurament tindria assumides, però, prefereixo una teoria i aplicar-la com més em convingui, i la pràctica ja farà l’experiència i la saviesa!

Amb el preu del curs ens entraven alguns planters i algunes granes, però no prous per cobrir les quatre subparcel·les, així que a buscar-ne! De moment tenim plantat tomàquets, enciams, un parell de bledes, unes síndries, porros, cebes, carabassons, cogombres, pebrots i diria que ja està. I ens queda per plantar: roqueta, remolatxa, pastanaga i mongetes.

Alguns dels errors comesos fins ara: hem plantat tots els tomàquets junts, i els de penjar amb menys aigua fan. Una cosa que ja sabrem per a la propera… També vam comprar espàrrecs, i el fruit no és immediat. Ni d’aquí dos mesos, ni tres. Fins a la propera primavera no en tastarem! I com que d’aquí un any ja no tindrem aquesta parcel·la… Vaja, que tenim vuit plomalls d’espàrrecs plantats i res!

Una altra cosa cap al sac de l’experiència i el coneixement.

També hem replantat alguna tomaquera i algun enciam, perquè la veritat és que estaven un xic tocades… Ara ja creixen amb més gràcia i es fan cada vegada més grosses. La veritat és que d’un dia per l’altre veus com creixen, és increïble! Cada vegada tot és més formós i fa més goig. Tants anys amb un hort a casa i, res, jo sense adonar-me del tresor que teníem!

Divendres, 2 de maig de 2008.

Finalment em vaig decidir. La ruta del ferro que uneix Ripoll i Sant Joan o Sant Joan i Ripoll ja no és una autèntica desconeguda. Després d’anys de la seva inauguració, anys després que l’antiga via de tren s’hagi convertit en una via verda, jo en vaig fer un tros a peu, fins al tennis i ens vam desviar cap al pantà de cal gat. Ho sé, m’hauria de caure la cara de vergonya [llegir amb la màxima entonació xava [mauríaðakaúralakaraðaβarγóɲa], no recordo si seria així la transcripció…]. Però finalment l’he fet. No tot, un tros. Però de la nit al dia ha deixat de ser una desconeguda que només espio des de la carretera. Ara, ja sé què hi ha, les fotos i les imatges de vídeo quedaran en un segon pla, les imatges del meu record en un primer.

Via verda, recomanada. Millor entre setmana i ben d’hora al matí. Sinó pot recordar les rambles de Barcelona un dia de Sant Jordi.

Carrers, rètols i…

Uns dies enrere l’Avui ens presentava una nova notícia del lector titulada Em pardut el Nort? En veure aquest títol em vaig escandalitzar, no entenia a qui li podia haver passat per alt que allò no era ortogràficament correcte. Vaig continuar amb l’article. I ho vaig entendre.

Una crítica, ben directa, a tots [o gairebé] tots els rètols indicatius de Barcelona [una crítica que amplio a la resta del país, a casa meva en tenim un on es pot llegir "Fresser" i ja fa uns quants anys "Puicerdà"]. Si ens els mirem podem trobar el “carrer Concell de Cent”, el “carrer Valencia” o l’”Estació del Nort”. Només són algunes perles… Us convido a llegir l’article.

Continua llegint »

De tot cor

De tot corFitxa tècnica:

De tot cor

Autor: Andreu Martín

Editorial: Bromera

Col·lecció: L’Eclèctica

Premi Alfons el Magnànim

“-Vaig cometre molts errors -em va dir Tiaguín Moltó, borratxo, deprimit, arruïnat, els ulls vidriosos, mans tremoloses de vell desemparat-. En vaig cometre molts, d’errors, ho reconec. Vaig fer mal a molta gent, però ho he pagat car, t’ho juro que ho he purgat. Ja ho sé que no em van castigar pel que us vaig fer a vosaltres i a tants d’altres, però el cas és que m’han putejat molt i molt. Em van destrossar la vida per haver destapat aquell gran frau de Finansa, on hi havia embolicada l’Església i el Govern i l’oposició. Vaig descobrir el pastís i me la van jurar i, des d’aquell dia, a poc a poc, durant quinze anys horrorosos, quinze anys, que es diu de seguida, a poc a poc però de manera inexorable, m’ho van anar prenent tot. Tot.”

Fa dies que tenia a casa De tot cor, una novel·la negra d’Andreu Martín. Finalment, decidí agafar-la. La història gira entorn la mort d’un conegudíssim periodista del cor, en Tiaguín Moltó. La sort feia temps que l’havia abandonat, tenia enemics i res li sortia del dret. Un bon dia, avisen de la seva mort, i ja la tenim! Sospitosos? Un pilot! Des d’Aurorita Linares (l’última persona que el va veure en vida), algú de la família Laurel o el seu company de professió Eduardo d’Assís. Entre molts altres…

Tots són famosos, tots menteixen per tenir una millor exclusiva, tots volen ser ells els primers, els programes de la televisió i les revistes en van plens: exclusives, declaracions “inesperades”,… Vaja, que Martín no s’allunya gens del món de la faràndula. Un món que mai m’ha interessat (potser per aquest motiu em costa identificar alguns personatges), però que, en aquest cas, l’autor m’hi ha fet endinsar de tot cor. Diàlegs ràpids, una lectura àgil, i una estructura encara molt millor: diferents punts de vista del que ha passat que ens duen a la persona assassina i als seus motius. De motius tothom en té… Un treball professional per part dels policies, la barreja d’alguns moment personals que emboliquen encara més la troca; un cos de policia disposat a callar i no dir res a la premsa; sobretot en aquest cas: aus carronyeres que volen la presa.

L’últim post de la Carme sobre els corsos i els taillefine m’ha recordat un fet d’aquesta setmana [recordar és un dir, perquè el tinc ben viu!]. Vaig entrar a una àrea comercial d’aquestes que hi ha de tot a Ripoll. Em faltaven sucs, així que em vaig dirigir cap als prestatges dels sucs envasats. Tinc la “meva” marca. En una etiqueta llegeixo “taronja rosa”, i penso que deu ser un suc d’aquestes taronges que de dins són ben vermelles [en castellà es diuen sanguineas, en català, sanguinàries?]. Tota contenta n’agafo dos envasos de vidre. Els pago i, una vegada a casa, els deso. Però me n’adono que no diu “taronja” sinó “toranja”… Em remiro l’envàs [tenia assumit que, per ser el suc d'aquestes taronges tant i tant bones que per aquí no en trobo, però que Sicília n'estava plena, el color del líquid era una mica clar; però és el que tenen els sucs artificials!]. Efectivament, la “meva” casa de sucs de fruita no s’ha dignat a etiquetar en català. Continua en castellà i portuguès.

[Ah! el suc és d'aranja! I, per cert, no m'agrada! De moment, ja he aconseguit fer-ne baixar un... ara falta l'altre!]

Poca broma, plou

CaganellLa tenim aquí. Finalment. Semblava que no arribaria mai, semblava que seria mig dia, però no. Ja portem dos dies de pluja. Para unes hores, cap a la tarda, però hi torna en fer-se fosc. Així, fins a quarts de cinc de la següent tarda. El verd es vesteix amb la seva millor gala per donar la benvinguda a la pluja; fa goig. La terra es perfuma, desprèn una olor agradable. La terra humida. Continuen vestides i perfumades.

Fins a la propera. Fins que els llamps i els trons obren el camí. Entra el vent, tot enfadat. Vestit de guerra. Bufa i bufa. No ve sol. L’acompanya la seva amiga calamarsa, tota tímida. Cau tota petita plena amb força. Els llamps i els trons.

Ho han aconseguit. La pluja recula: deixa pas als primers raigs de sol del dia.

Voltes i més voltes

l’Enciclopèdia

transvasament

Pas artificial d’aigües entre dos cursos naturals d’aigua

Diccionari Català Valencià Balear

transvasament m.

Acció de transvasar (Fabra Dicc. Gen.).

transvasar v. tr.

Fer passar d’un vas a un altre (Fabra Dicc. Gen.); cast. Trasvasar.

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

transvasament

m. [LC] Acció de transvasar.

transvasar

1 v. tr. [LC] Trafegar (un líquid).

2 v. tr. [LC] Fer passar (aigua) d’un riu a un altre.

3 intr. pron. [LC] Un líquid, passar d’un vas a un altre.

ésAdir.cat

transvasament

Acció de transvasar.

Formes gràfiques incorrectes: trasvasament*, trasvassament*, transvassament*.

« Entrades més recents - Entrades anteriors »