Sovint quan vaig a comprar en un supermercat faig el mateix exercici visual: mirar (o més ben dit: xafardejar) que hi ha dins dels carros de la resta de compradors. És curiós veure com s’alimenten. Pensar en la piràmide alimentària i veure si el que la gent ha triat per menjar està més o menys avall de l’escala. Masses vegades, el carro ens situa a dalt de tot de la piràmide. Però el que em desespera més és quan aquests cistells van acompanyats de criatures. Una mainada que cosa “curiosa” que veu, cosa que vol. I uns pares que accedeixen a la seva compra (segurament perquè els petits callin).
Què adquireixen? Des de begudes amb gas i sucre (que per molt light continuen essent poc recomanables), patates de bossa (i de més d’un tipus), pastissets “infantils” (plens de d’imitacions de melmelades, xocolates, cremes…), congelats (des de patates, croquetes, empanades…), embotits “plastificats”; greixos saturats en general. Poques vegades hi trobarem els aliments necessaris per una dieta sana i equilibrada. I aquesta reflexió és preocupant: pels més petits, pels pares i/o pels avis.
(Imatge extreta de la pàgina web de La cuina de l’Isma)
[ amolls i brases ] 
Deixa un comentari