[A la foto, uns arancini. Una mena de croquetes amb pasta d’arròs farcides de formatge, carn…]
Dia de Pasqua. Cap a les 11 sortim de Gibellina direcció Segesta. En marxar de Segesta ja són tres quarts d’una. Aviat toca dinar i pensem que serà millor dinar abans d’arribar a Erice (lloc turístic, per tant, restaurants cars). Abans del lloc de destí passem per un restaurant de Valderice.
-
Hi podem dinar, no?
Al restaurant ens diuen que no hi ha lloc, però si recol·loquen un parell de taules podrem dinar. Després de 10 minuts, podem seure.
-
Menu fisso.
Bé, doncs res. Si el menú ja ens ve marcat, ens estalviarem d’escollir.
-
Mira, ens porten vi blanc i tot! I una mena de suc de taronja – sangria.
Primers plats. Entrants? Són bons, molt, però decidim no fer un abús perquè no sabem que més ens serviran.
Més plats.
-
Això no sembla un primer…
Ja portem 8 plats i la panxa plena.
-
Més?
Hem contat 15 plats (com a mínim hem tastat alguns dels plats típics). I dos postres: un sorbet i un pastís amb melmelada i fruites. La base, pa de pessic.
-
I ara ve la clavada…
-
Ottanta euro.
15 plats no és menú fixe, em sembla que en diuen menú degustació.
Sergi! quan de temps!
Ens van dir “menu fisso”! Potser en un menú degustació et presenten 15 plats, però de ben segur que no hi ha tanta quantitat de menjar com els que ens van servir!