Dots culinàries

Mai és tard per fer una cosa nova. No, no em posaré a fer de cuinera, de moment només a casa.
L’altre dia vaig voler fer massa de pizza. Per què comprar-la congelada? I la veritat és que és ben senzill de fer! Senzill i bo.
Així que mànigues arremangades i cap a la cuina.

Ingredients (4 persones):
400 g de farina
1 cullereta de sal
1 cullereta de sucre
3 culleretes d’oli
1 cullereta de llevat en pols
20 cl d’aigua

Barregem el llevat i el sucre amb l’aigua, tèbia, d’aquesta manera el llevat es dissolt més ràpid i no fa grumolls. A part, posem la farina, la sal i l’oli. De mica en mica ho barregem amb l’aigua. Ho amassem fins que ja no s’enganxi als dits. Ho deixem reposar tapat amb un drap de cuina. Com a mínim s’ha de deixar una hora, com més estona estigui millor.
Abans de fer les pizzes, cal que ho tornem a amassar. Ho deixem reposar, com a mínim un quart més.
I ja podem fer les pizzes!

Read Full Post »

Recuperem el bloc (i la panificadora)

Avui és un divendres normal. Un dia com cada dia. Però avui he volgut recuperar dues coses: el bloc i la panificadora.

Passejant pel supermercat he comprat farina i llevat. He pensat perquè no tornar a fer pa? Començaré per un pa blanc, un pa normal. Així reprovaré aquesta maquina. Aigua, oli, farina, sal, sucre i llevat. Si surt bé (que espero!) potser demà continuaré per un pa de nous.

La panificadora en funcionament!

I per què no compartir aquest moment? d’aquí la recuperació del bloc. D’aquí 6 dies faria dos anys que vaig perdre una cosa: l’humor per escriure. I ara em trobo de nou fent allò que tant m’agradava. [En aquests moments la panificadora m’avisa pip-pip-pip per si vull afegir algun ingredient més. Per ara no serà el cas.]

Potser avui no és un divendres normal.

Read Full Post »

Giro a Sicília II. Àpat a prova de dietes (i de butxaques)

 

[A la foto, uns arancini. Una mena de croquetes amb pasta d’arròs farcides de formatge, carn…]

Dia de Pasqua. Cap a les 11 sortim de Gibellina direcció Segesta. En marxar de Segesta ja són tres quarts d’una. Aviat toca dinar i pensem que serà millor dinar abans d’arribar a Erice (lloc turístic, per tant, restaurants cars). Abans del lloc de destí passem per un restaurant de Valderice.

• Hi podem dinar, no?

Al restaurant ens diuen que no hi ha lloc, però si recol·loquen un parell de taules podrem dinar. Després de 10 minuts, podem seure.

• Menu fisso.

Bé, doncs res. Si el menú ja ens ve marcat, ens estalviarem d’escollir.

• Mira, ens porten vi blanc i tot! I una mena de suc de taronja – sangria.

Primers plats. Entrants? Són bons, molt, però decidim no fer un abús perquè no sabem que més ens serviran.

Més plats.

• Això no sembla un primer…

Ja portem 8 plats i la panxa plena.

• Més?

Hem contat 15 plats (com a mínim hem tastat alguns dels plats típics). I dos postres: un sorbet i un pastís amb melmelada i fruites. La base, pa de pessic.

• I ara ve la clavada…

• Ottanta euro.

Read Full Post »

Exercici visual

Sovint quan vaig a comprar en un supermercat faig el mateix exercici visual: mirar (o més ben dit: xafardejar) que hi ha dins dels carros de la resta de compradors. És curiós veure com s’alimenten. Pensar en la piràmide alimentària i veure si el que la gent ha triat per menjar està més o menys avall de l’escala. Masses vegades, el carro ens situa a dalt de tot de la piràmide. Però el que em desespera més és quan aquests cistells van acompanyats de criatures. Una mainada que cosa “curiosa” que veu, cosa que vol. I uns pares que accedeixen a la seva compra (segurament perquè els petits callin).

 

Què adquireixen? Des de begudes amb gas i sucre (que per molt light continuen essent poc recomanables), patates de bossa (i de més d’un tipus), pastissets “infantils” (plens de d’imitacions de melmelades, xocolates, cremes…), congelats (des de patates, croquetes, empanades…), embotits “plastificats”; greixos saturats en general. Poques vegades hi trobarem els aliments necessaris per una dieta sana i equilibrada. I aquesta reflexió és preocupant: pels més petits, pels pares i/o pels avis.

 

 

(Imatge extreta de la pàgina web de La cuina de l’Isma)

 

Read Full Post »