Marona, un any sense tu

Ara fa un any, trucava el pare. S’ha acabat. No tornarem a veure’t. Les llàgrimes ens van envair els ulls. Tot i saber el final, no estem mai preparats. L’angoixa, la por, la tristesa… són presents. Però de mica en mica deixen pas a un somriure. Perquè hem de tornar a somriure. Per tu, tot s’ha acabat, per nosaltres continua. I tu continues en nosaltres, perquè si som així és perquè tenim un petit bocí teu que ens acompanyarà sempre. Els records hi són i hi seran. Perquè aquests records ens omplen, ens ajuden a fer un nou pas endavant.

No hi ha cap dia que no hagi deixat de pensar en tu, ni de plorar-te perquè no podem parlar, no ens podem abraçar, no puc escoltar-te. No hi ets. I la teva no-presència fa mal. Una ferida que de mica en mica es tancarà, però la cicatriu hi serà. El buit, que sense voler, has deixat. I quan ens mirem la cicatriu, pensarem en tu. En tot allò que has estat i en tot allò que podries haver aconseguit.

Read Full Post »

La sort d’en Petit Lost

Ja fa uns mesos que el Petit Lost va aterrar a casa. La seva és una història trista. Segons ens van dir amb mig any de diferència es van morir els seus amos. Després d’això va anar passant de casa en casa, sense trobar-ne cap. Al final, les ànimes caritatives de casa vam decidir acollir-lo. Sí. Ja fa uns quants dies (i mesos!) que tenim aquest simpàtic gosset entre nosaltres.

Read Full Post »

6 coses que irriten

El post anterior m’ha fet pensar en les 6 coses que no em fan feliç, que m’irriten, que no m’agraden gens,… i em provoquen un estat de nerviosisme increïble. Així que faig la llista:

L’acumulació de gent (és igual si l’espai és gran o petit).

Entrar sola en un bar tot i saber que a dins hi ha el grup amb qui he quedat (no sóc un bitxo raru, puc dir uns quants noms que també els passa!).

Les persones amb molt de morro i/o interessades (la barreja de les dues coses em posa de veritable mala llet…).

Els escorpins que trobo per casa… No me’ls puc ni imaginar! Ja tinc la pell de gallina.

Que em vulguin alliçonar quan l’alliçonador no en té ni idea.

Entrar a la dutxa, que el butanu s’hagi acabat, i que, per tant, l’aigua surti ben glaçada.

I un de propina:

Trobar-me el cafè fet i fred!

Marta, Carme, us convido a continuar la cadena!

Read Full Post »

Les petiteses de la felicitat

Fa dies, creia que més, la Marta (i també la Carme) em van encarregar una llista de les coses que em fan feliç. De coses n’hi ha moltes, però potser hi ha certs detalls que em fan somriure:

Les notícies d’un conegut, amic, familiar. Quan menys les esperes!

El cafè abans de sortir de casa.

Cuinar! El que? Qualsevol cosa bona!

Un cap de setmana de relax a casa: sense horaris; els únics, els que el cos indiqui. Amb una condició: dur el pijama tot el dia.

Riure amb ell.

Tornar a escriure al bloc!

Read Full Post »