Quan passes de la felicitat a la tristesa

I de cop. Sense adonar-te’n. D’estar bé a no estar-ho. I recolzar-te en aquelles petites i immenses coses que encara et fan somriure.

No entendre què passa. El perquè: tot anava bé i sobtadament… la cosa canvia. Fer llistes “Què m’agrada i què no m’agrada”. La balança es decanta clarament: “Què no m’agrada”. Miro en rere; fa uns mesos. La faig amb la visió que en tenia “Què m’agrada”. I això? No ho sé. No trobo respostes. Torno a fer llistes. No trobo en quin moment exacte va passar de “Què m’agrada” a “Què no m’agrada”. L’única cosa que veig és que certes coses no em mouen com abans.

Potser només sóc jo que he tornat a crear un nou guió d’una nova pel·lícula. Com faig sovint. D’un gra de sorra en faig una muntanya. Potser res ha canviat. Ni jo. O potser necessito un canvi.

De moment, crec que continuaré fent llistes. Fins que un rampell dels meus trobi la solució.

Read Full Post »

Recuperem el bloc (i la panificadora)

Avui és un divendres normal. Un dia com cada dia. Però avui he volgut recuperar dues coses: el bloc i la panificadora.

Passejant pel supermercat he comprat farina i llevat. He pensat perquè no tornar a fer pa? Començaré per un pa blanc, un pa normal. Així reprovaré aquesta maquina. Aigua, oli, farina, sal, sucre i llevat. Si surt bé (que espero!) potser demà continuaré per un pa de nous.

La panificadora en funcionament!

I per què no compartir aquest moment? d’aquí la recuperació del bloc. D’aquí 6 dies faria dos anys que vaig perdre una cosa: l’humor per escriure. I ara em trobo de nou fent allò que tant m’agradava. [En aquests moments la panificadora m’avisa pip-pip-pip per si vull afegir algun ingredient més. Per ara no serà el cas.]

Potser avui no és un divendres normal.

Read Full Post »

Míldiu

Amb l’Arnau tenim dos horts: un a Olot (que deixarem a final d’any) i un a Ripoll (a casa). El d’Olot ha estat un èxit de collita, en canvi el de Ripoll només hem collit tomàquets. ‘Només’ és un dir, perquè arreu les tomaqueres han “mort” a causa del míldiu, una malaltia provocada per la humitat (massa aigua, massa pluja). En canvi les nostres tomaqueres han estat verdes, plenes de tomàquets i fins i tot alguna canya l’hem reforçada perquè el pes de la collita la tombava!

Però ahir, vam anar a collir les tomaques madures… tomaques moltes, madures també, una bona pila que sortien, però també vàrem veure les fulles i la tija tacada. Finalment el míldiu ha decidit que les nostres tomaqueres de Ripoll no se’n poden salvar!

Read Full Post »

La garsota

La primera vegada que vaig conèixer l’existència de les garses fou en una de les històries de Tintín, Les joies de la Castafiore. Des del principi, s’acusa als gitanos, acampats a prop del castell del Molí, de robar les joies de la famosa cantant amiga del capità. Però acaben descobrint que aquestes aus eren les responsables de la desaparició. A partir d’aquell moment no em van despertar cap mena de simpatia, i encara menys des de fa un parell d’anys que es “beneficien” del nostre hort i de la fruita dels nostres arbres.

Diumenge passat, els meus pares en van veure una de petita que volava per l’era de casa. Curiosament, no s’espantava quan s’acostaven. Les garses són fàcils de domesticar i aquesta mig ho està. Sí. Si la crides ve, la podem péixer, quan ens veu comença a cridar i a moure les ales, tota cofoia. I a mi em segueix cada vegada que surto de casa.

I és que les garses, tot i la mala fama de lladre, són elegants, passegen estirades, són ràpides i no els fa por res. A partir d’ara me les miraré amb una altra cara, fins que se’ns emportin alguna cosa de casa o ens facin malbé part de la collita.

Read Full Post »

Com abans

Fa uns dies, vaig fer el que podia ser l’últim examen de Comunicació Audiovisual, anglès. Quan vaig entregar-lo, la sensació era “un examen més”. Com si no fos l’últim. Aquesta setmana va sortir la nota. L’he aprovat. Això vol dir que ja estic, he acabat. Ara només cal fer un petit tràmit: passar dues assignatures d’optatives a lliure elecció i ja estic. Expedient tancat. La sensació? La mateixa d’abans. La de sortir de l’aula. D’abans de fer l’examen. D’abans de baixar a Vic. D’abans de… Com abans.

Read Full Post »

No som tant diferents

Divendres matí vaig anar a l’oficina de treball de Ripoll. En arribar, em vaig trobar en una sala d’espera, un senyor, molt amable, em va preguntar quin tràmit havia de fer. Una vegada té la meva resposta em mana seure, em diu que vaig rere una senyora i m’he de dirigir cap a la porta de l’esquerra.

Tota obedient faig el que em diu. M’assec, m’espero. Miro el meu voltant. Llegeixo els cartells, els cursos per a desocupats, miro alguns dels fulletons, observo la vista des de la finestra. Finalment paro atenció en la resta de gent. Hi havia 6 persones més que s’esperaven per fer tràmits. Diferents edats, diferents cultures, diferents llengües, diferent manera de fer, diferent manera de vestir. Entra una nova persona. Podem continuar el joc. És diferent a la resta de persones que s’esperen, com les dues que ja han acabat els seus tràmits.

Remiro. En el fons totes aquestes persones no som tant diferents. Tenim una cosa en comú. Som dones.

Read Full Post »

Si us plau, en la meva llengua!

L’últim post de la Carme sobre els corsos i els taillefine m’ha recordat un fet d’aquesta setmana [recordar és un dir, perquè el tinc ben viu!]. Vaig entrar a una àrea comercial d’aquestes que hi ha de tot a Ripoll. Em faltaven sucs, així que em vaig dirigir cap als prestatges dels sucs envasats. Tinc la “meva” marca. En una etiqueta llegeixo “taronja rosa”, i penso que deu ser un suc d’aquestes taronges que de dins són ben vermelles [en castellà es diuen sanguineas, en català, sanguinàries?]. Tota contenta n’agafo dos envasos de vidre. Els pago i, una vegada a casa, els deso. Però me n’adono que no diu “taronja” sinó “toranja”… Em remiro l’envàs [tenia assumit que, per ser el suc d’aquestes taronges tant i tant bones que per aquí no en trobo, però que Sicília n’estava plena, el color del líquid era una mica clar; però és el que tenen els sucs artificials!]. Efectivament, la “meva” casa de sucs de fruita no s’ha dignat a etiquetar en català. Continua en castellà i portuguès.

[Ah! el suc és d’aranja! I, per cert, no m’agrada! De moment, ja he aconseguit fer-ne baixar un… ara falta l’altre!]

Read Full Post »