Un dels dolços típics de Sicília són els cannoli. El dia de Pasqua la família que ens acollia a Gibellina ens en va oferir un a cada un, i la veritat és que els vaig trobar ben bons. Ara, com tots els dolços, prohibit si fas dieta.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
– Per fer la massa:
30 g de mantega tova
50 g de sucre
1 ou
3 cullerades de vi blanc de Marsala (si no en tenim un vi blanc sec)
extracte de vainilla
una mica de sal
150 g de farina
1 ou batut
oli
sucre
– Per al farciment:
1/2 quilo de ricotta fresca
peles de taronja i llimona confitades (50 g entre les dues)
100 g de sucre
essència o extracte de vainilla
2 cullerades d’aigua de flor del taronger
100 g de xocolata
Com fer l’embolcall
Batem la mantega amb el sucre fins a assolir una crema a punt de pomada. Hi afegim un ou, prèviament deixatat en un recipient. Afegim el vi blanc gradualment, l’essència i la mica de sal. Incorporem la farina i la barregem fins a unir els ingredients en una massa. Ho aboquem sobre la taula i pastar manualment fins a aconseguir la massa llisa i suau. Tapem la massa i la deixem descansar 2 hores en un lloc fred.
Quan la massa ha reposat, l’estirem i en fem parts de forma quadrada de 12 centímetres per 12 centímetres. Unim dues puntes oposades i les unim amb l’ou deixatat per tal que s’enganxin. En una paelles, posem oli i fregim la massa fins que es dauri. S’escorren i es deixen refredar.
Donar suport un suro enfarinat (o els tubs comprats) en diagonal sobre un quadrat, de manera que les puntes es dirigeixin a dos vèrtex oposats. Distribuir l’ou batut per les puntes lliures del quadrat, pressionant per a pegar-les. Amb la mateixa tècnica es munten els restants.
El farciment:
En un bol posem la ricotta. Hi afegim el sucre, la vainilla i les peles de taronja i llimona ben petites. Es bat fins que quedi una pasta cremosa. Afegim la xocolata, que l’haurem esmicolat. Cal remenar bé.
Amb una màniga de pastisser omplim els embolcalls amb la pasta del farciment. Podem afegir sucre glassé a sobre.
I ja tenim uns fantàstics cannoli!
[A la foto, uns arancini. Una mena de croquetes amb pasta d’arròs farcides de formatge, carn…]
Sovint quan vaig a comprar en un supermercat faig el mateix exercici visual: mirar (o més ben dit: xafardejar) que hi ha dins dels carros de la resta de compradors. És curiós veure com s’alimenten. Pensar en la piràmide alimentària i veure si el que la gent ha triat per menjar està més o menys avall de l’escala. Masses vegades, el carro ens situa a dalt de tot de la piràmide. Però el que em desespera més és quan aquests cistells van acompanyats de criatures. Una mainada que cosa “curiosa” que veu, cosa que vol. I uns pares que accedeixen a la seva compra (segurament perquè els petits callin). 
[ amolls i brases ] 